La psicoteràpia corporal és un tipus d’intervenció psicològica que va surgir en la segona meitat del segle XX i reclamà la importància del funcionament físic en el sorgiment dels transtorns, el conflicte intern o bé en la ressolució d’aquests.
Les teràpies corporals es focalitzen en identificar i aprofundir en les sensacions experimentades a nivell físic ja que el cos esdevé aspecte central de la identitat de cada persona. Els transtorns corporals són alhora transtorns psicològics, fruit de l’acumulació de tensió en diferents parts del cos i de la desconnexió entre la ment i el cos.
Tres dels teòrics més influents d’aquesta corrent són Wilhelm Reich (vegetoteràpia), Alexander Lowen (anàlisis bioenergètic) i Eugene Gendlin (focusing)